La dona d'aigua de Lanos : contalles de Cerdanya
Com la tela de fil que embadaleix a la filadora de El casament de la filadora, «igual que un núvol blanc enmig del cel», les Contalles de Cerdanya són una meravella estesa al llarg de la nostra literatura. «L'entrada del somni i de la poesia dins la vida diària», explica. Es en això que consisteix el meravellós dins el conte. Tan fràgil i tan efímer com un núvol al cel o una teranyina al sostre. Tan fràgil i tan ver, tan inesgotablement ver que se'n podria treure el vestit de núvia i els llençols i tota la roba necessària per a tota la vida i - a l'instant on la porta s'obre...
I és aquesta la meravella de les Contalles de Cerdanya : tota una obra suspesa a aquest instant, a aquest llindar de quan la porta s'obre. Aqueixos contes, «cassos», llegendes, el mateix JPC els va sentir explicar, pel que fa a l'essencial, cap als anys 50. No els ha pas transcrits, no els ha pas restituïts : ens els dóna en el present inesgotable d'un «meravellar-se».
... I vés-ho a saber qui t'encanta : la fada, el conte o l'escriptor.
La dona d'aigua de Lanós que encapçala aquesta tercera edició de les Contalles de Cerdanya és totalment inèdita.
Marie Grau